Type:

Other

Description:

Després de la retirada de les tropes napoleòniques, Ferran VII va tornar a Espanya com a rei. Els seus canvis constants d'orientació política van originar crisis importants, tal com destaca en Dragui en aquest capítol de la sèrie de dibuixos animats "Història de Catalunya". L'any 1812, a Cadis, les Corts van proclamar la primera constitució espanyola. La tasca desenvolupada per les corts de Cadis va donar a la monarquia un caràcter social i polític diferent al que havia tingut durant gairebé sis segles. El març de 1814, mentre les tropes napoleòniques vençudes s'anaven retirant cap a França, va entrar a Espanya el rei Ferran VII, que no va voler acatar la Constitució. El rei va voler tornar a l'antic règim, amb tots els beneficis i prerrogatives que això comportava per a determinades classes socials, i va reprimir els liberals i els afrancesats. Mentrestant s'anaven independintzant les colònies d'Espanya a Amèrica: l'Argentina, Colòmbia, el Paraguai, Veneçuela, Xile, l'Uruguai, el Perú, l'Equador, Bolívia... Només quedaven Cuba i Puerto Rico. El general Riego es va aixecar a favor de la Constitució i contra Ferran VII, que va acabar acatant-la, fet que va donar pas al Trienni Liberal, entre els anys 1820 i 1823, i a la supressió de la Inquisció. El rei, però, va canviar d'opinió i va demanar ajuda a la Santa Aliança europea. El rei de França, Lluís XVIII, va enviar a Espanya, amb l'ajuda econòmica dels altres estats de l'Aliança, un gran exèrcit, els Cent Mil Fills de Sant Lluís. Així es va posar fi al liberalisme. El rei Ferran VII es va posar malalt i va assumir el govern la seva quarta esposa, Maria Cristina de les Dues Sicílies, que va concedir l'amnistia. L'any 1833, Ferran VII va morir. La seva filla gran, Isabel, només tenia tres anys i el país es va dividir per un problema de successió. Van sorgir els partidaris de la reina, de tendència liberal, i els carlins, tradicionalistes i partidaris del germà de Ferran VII, al qual van anomenar Carles V. Els dos bàndols van lluitar durant set anys. Hi va destacar el general Ramon Cabrera, anomenat el Tigre del Maestrat. L'any 1835 va accedir al poder el nou govern liberal de Juan Álvarez Mendizábal, però les lluites van continuar fins al 1839. El general Espartero, pels liberals, i Maroto, pels carlins, van firmar la pau en l'anomenat conveni de Bergara, rubricat amb l'abraçada de tots dos, l'"Abrazo de Vergara". Espartero no va solucionar els problemes i a Barcelona s'hi va produir una revolta. Espartero es va presentar personalment a la ciutat i va actuar sense contemplacions. Des del castell de Montjuïc va bombardejar la ciutat, que es va rendir el 2 de desembre de 1842. Però cada vegada hi havia més amotinaments i Espartero es va veure obligat a exiliar-se. L'any 1843 es va formar un govern moderat presidit pel general Narváez.

Subjects:

    Education Levels:

    • Grade 1
    • Grade 5
    • Grade 7

    Keywords:

    EUN,LOM,LRE4,hdl:10494/39720,work-cmr-id:39720,MERLI:merli/4033,ilox,learning resource exchange,LRE metadata application profile,LRE

    Language:

    Access Privileges:

    Public - Available to anyone

    License Deed:

    Creative Commons Attribution 3.0

    Collections:

    None
    This resource has not yet been aligned.
    Curriki Rating
    'NR' - This resource has not been rated
    NR
    'NR' - This resource has not been rated

    This resource has not yet been reviewed.

    Not Rated Yet.

    Non-profit Tax ID # 203478467