Type:

Other

Description:

Una de les constel·lacions molt visibles, sobretot a l'estiu, és la constel·lació del Cigne. Es troba dins la franja de la Via Làctia, en una zona de molta densitat d'estrelles. El nom de cigne prové de les estrelles principals, que formen una mena de creu que sembla un cigne en ple vol, amb les ales obertes. Al segle XVII, alguns astrònoms cristians van intentar, sense èxit, canviar-li el nom i convertir-la en la Creu de Santa Elena. Identificar les estrelles de les constel·lacions prenent com a referència dibuixos d'animals o de personatges mitològics era molt discutible i poc pràctic. Per exemple, per referir-se a una determinada estrella de la constel·lació del Cigne, caldria dir: La tercera estrella que hi ha al coll del Cigne, començant a comptar des de la més brillant que hi ha al bec, prop de l'ull, i seguint en direcció austral... Per identificar millor les estrelles d'una constel·lació, l'astrònom Johann Bayer, va proposar, al segle XVII, de fer servir les lletres de l'abecedari grec, segons un ordre decreixent de lluminositat. Així, l'estrella més brillant d'una constel·lació s'anomena Alfa, la segona en lluminositat, Beta, la tercera Gamma... Aquest sistema se segueix utilitzant avui dia, de manera que l'estrella referida abans, situada al coll del Cigne, es coneguda com Xi, perquè és, segons Bayer, la setzena en brillantor. De tota manera, si Bayer hagués observat Xi del Cigne amb cert detall, no hauria sabut quina lletra assignar-li, perquè és una de les estrelles variables més rellevants del firmament. La variabilitat de Xi va ser descoberta, justament, uns anys després del nomenament de Bayer. Xi és una estrella supergegant vermella, de les més fredes que es coneixen. La seva temperatura superficial és d'uns 1.700 graus, gairebé 5 vegades menys que la del nostre Sol. Les seves oscil·lacions són enormes. En mig any passa de ser perfectament visible a ull nu a requerir un telescopi molt potent. Al pic màxim, arriba a brillar 1.500 vegades més que quan és feble. La variació és produeix perquè l'estrella s'infla i es desinfla periòdicament, cada 407 dies. Les capes externes de l'estrella, d'hidrogen i d'heli, es comprimeixen i absorbeixen energia; aleshores, l'estrella emet menys llum. Quan arriba al diàmetre mínim, es reinicia l'expansió, durant la qual es produeix la màxima brillantor. Després disminueix la lluentor a poc a poc, fins que desapareix de la vista. És un fenomen característic de les gegants vermelles, però, en el cas de la Xi del Cigne, és molt acusat. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns. Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.

Subjects:

    Education Levels:

    • Grade 1
    • Grade 2
    • Grade 3
    • Grade 4
    • Grade 5
    • Grade 6
    • Grade 7
    • Grade 8
    • Grade 9
    • Grade 10
    • Grade 11
    • Grade 12

    Keywords:

    EUN,LOM,LRE4,hdl:10494/263200,work-cmr-id:263200,MERLI:merli/10031,ilox,learning resource exchange,LRE metadata application profile,LRE

    Language:

    Access Privileges:

    Public - Available to anyone

    License Deed:

    Creative Commons Attribution 3.0

    Collections:

    None
    This resource has not yet been aligned.
    Curriki Rating
    'NR' - This resource has not been rated
    NR
    'NR' - This resource has not been rated

    This resource has not yet been reviewed.

    Not Rated Yet.

    Non-profit Tax ID # 203478467