Type:

Other

Description:

Quan hi ha lluna nova vol dir que la Lluna, vista des de la Terra, ha passat molt a prop del Sol, tot i que no exactament per davant, perquè en aquest cas hi hauria hagut un eclipsi solar. L'endemà d'una lluna nova, al crepuscle, si el cel és net, es pot veure, per sobre de l'horitzó, la Lluna com un tall de síndria molt fi. I cada dia, a la mateixa hora, és una mica més enlaire al cel. Uns quants dies després es pot veure el que es coneix com a llum cendrosa, és a dir, la resplendor de la part fosca de la Lluna, visible quan la zona il·luminada és petita i no enlluerna. La llum cendrosa és conseqüència de la llum reflectida per la Terra sobre la superfície nocturna de la Lluna, de manera anàloga als nostres clars de lluna. Vista des del satèl·lit, la Terra, aleshores, és una terra plena. Però com que té un diàmetre més gran, li envia més llum que la que envia la Lluna a la Terra, concretament unes 4 vegades més. Amb una particularitat: mentre que la Lluna il·lumina les nits terrestres sempre amb la mateixa intensitat, en el cas de les nits lunars no és així. La Terra és un astre que té atmosfera, núvols, oceans i continents, i que, vist des de la Lluna, gira. La llum que arriba a la Lluna depèn, doncs, de si el reflex prové dels núvols, dels continents, o dels oceans. Des de la Lluna, per tant, les nits de terra plena o de clar de terra, no són mai iguals. Des d'Europa del sud, la llum cendrosa de la Lluna es veu especialment bé a les nits d'hivern, més que a les d'estiu. La raó és que, a l'hivern, la Lluna es troba molt més alta sobre l'horitzó, i com més enlaire, més neta és l'atmosfera i més nítides són les imatges que ens n'arriben. El fet que la Lluna mostri sempre la mateixa cara i que la seva il·luminació es repeteixi regularment, cada 29 dies i mig, serveix per a una funció ben curiosa. Els satèl·lits meteorològics, amb els quals s'obtenen les imatges del temps, requereixen, de tant en tant, un calibratge. Això es feia, abans, enfocant-los a zones desèrtiques de la Terra. Doncs bé, actualment la Lluna fa de font de llum calibradora: els satèl·lits enfoquen la Lluna... i troben el to. O sigui que els satèl.lits del temps, per dir-nos quin temps farà, primer s'han de mirar la Lluna. No és tan estrany, els pagesos sempre ho havien fet així. Nostra nau és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l'espai i la seva exploració. Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d'octubre de 2001 fins a juny de 2002. Agrupats per temàtiques, els episodis de Nostra nau descriuen la Terra, la Lluna, el Sol, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, etc. amb imatges provinents de l'observació i recreacions realitzades per ordinador d'acord amb els models astronòmics i els coneixements científics més moderns. Cada episodi convida a descobrir i a disfrutar l'espectacle de l'Univers; el conjunt d'episodis és una introducció variada i assequible a l'astronomia.

Subjects:

    Education Levels:

      Keywords:

      EUN,LOM,LRE4,hdl:10494/262921,work-cmr-id:262921,MERLI:merli/10069,ilox,learning resource exchange,LRE metadata application profile,LRE

      Language:

      Access Privileges:

      Public - Available to anyone

      License Deed:

      Creative Commons Attribution 3.0

      Collections:

      None
      This resource has not yet been aligned.
      Curriki Rating
      'NR' - This resource has not been rated
      NR
      'NR' - This resource has not been rated

      This resource has not yet been reviewed.

      Not Rated Yet.

      Non-profit Tax ID # 203478467