"Quèquicom" descobreix què té a veure el tennis amb els babilonis i la maizena; quin campió és capaç de fer girar la pilota a 5.000 revolucions per minut i com és que les pilotes de tennis han de ser peludes. El tennista Galo Blanco, que va arribar a ser el 40 del món, ensenya a la reportera del programa, Samantha Vall, a donar diversos efectes a la bola. El vol i el rebot són radicalment diferents segons el cop, la superfície i el pèl de la pilota. La resposta implica la física aeronàutica. Daniel Crespo, físic de la Universitat Politècnica de Catalunya, ho explica a la pista del Club Tennis Sant Cugat. En el tennis tot està tan controlat, que no només es mira la pressió de les pilotes, sinó també el lloc on es juga. A prop del mar, com a Barcelona, hi ha més pressió atmosfèrica i, per tant, la pilota corre menys que a Madrid, que està a 600 metres d'alçada. Al plató, el presentador del programa, Marc Boada, fa notar que el 6 és el número màgic del tennis. En aquest esport es compta com si fos un rellotge. Per aclarir-ho, es remunta a l'antiga Mesopotàmia i passa per l'any solar i el cercle. I de les matemàtiques, a la fisiologia. Els colzes i els canells dels jugadors de tenis i pàdel acostumen a patir lesions. El servei mèdic del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès aconsella a la Samantha com ha de fer el cop per no danyar les articulacions. L'altre factor és la raqueta, que ha de transmetre la força a la pilota sense retrucs. Per aconseguir-ho, els fabricants apliquen la nanotecnologia i, fins i tot, hi posen fluids no newtonians. Una maizena densa és un fluid d'aquest tipus: la seva viscositat varia segons la pressió i la temperatura. Hi ha raquetes que tenen un fluid dins del marc que es posa més rígid com més fort és l'impacte. Amb l'ajuda de la tecnologia, jugadors com Andy Roddick aconsegueixen fer serveis a 246 km/h.